Menorca, et dec

Mariners sense barca
Pere Xerxa

Els qui hem nascut de la mar
tenim per pàtria una barca.
Hi alenam els temporals
també les llargues onades,
dols, amors i pietat,
vida verda i vida clara.
Amb el timó ben salat
de salobre i de paraules,
d'il.lusions de rem i pals;
amb veles quatribarrades,
antigues, de llibertat,
de vida i vent ben inflades
som mariners d'una nau
de nissaga catalana.
Per la llum certa del far
sabem que el port no nos manca;

per açò sempre avançam
carreres escumajades
i, tanmateix, enfonsam
llavor de cordes gruixades
en una terra lliscant
sota el cel, sobre les aigües.
Escàlums forts, ferm arjau
i l'obra morta ben blanca,
el nostre camí és de pau
-rumb d'autònoma frisança
per la nostra identitat-
la nostra proa no talla
més que cops de malvestat,
d'hipocresia... Destrala
fortalor de potentats
i ofega'ls dins l'insondable!

Vella lluita popular,
els teus braons braus com pales,
impulsin el navegar de Menorca,
barca i pàtria.
Els qui vivim a la mar
tenim per pàtria una barca.

El mercat de les algues
Gumersind Gomila

La sirena d'ulls d'estel
ven algues color de mel,
i la dels ulls de cristall
ven algues i ven corall.

La dels llavis de taronja
ven figuretes d'esponja
i la de les galtes sanes
ven perles i porcellanes.

La més alta i més senzilla
ven balenes de cotilla,
la més jove i més distreta
ven somnis per al poeta.

I aquella del coll nevat,
que ho ven tot a mans besades,
ven lletres d'amor trobades
en vaixells que han naufragat...

Les sirenes totes nues,
passen remanant les cues,
i Neptú mig somnolent
es passeja amb el trident...

Menorca, et dec... Antoni Taltavull
Menorca, et dec la paraula, et dec l'amor. I una senzilla amplària del cor. Menorca, et dec. Filla d'una mar aventurera, bessona de la fúria i de la calma. Platja oberta a l'esperança. Et vull cantar un regalim de paraules que per l'escletxa dels llavis vessin cor.	A cau d'orella, petit bressol amb llinatge de mar blava, quan el cel és post, el cel s'agresola, i neix la llum d'un floc d'estrelles, puc sentir com igual que vaixell navegues amb les veles d'escuma i el timó de roc. La teva presència assenyala dins del mar, dins del món, la galta del bes, la flor de l'amor. Pàtria única, primera i mare, bressol íntim que serva ma casa blanca a on tornaré de viatges llargs, d'altres pàtries, d'un mar dur i fort...

Nocturn per a una illa Pere Gomila
Ara, ben plens d'història, carregats de paraules, direm el nom de cada cosa, els noms propis tan sols, no els imposats -pensem-hi! Ho farem amb amor, un amor prou fecund per altra banda, que dura fa molts segles. Ho farem decidits, i encara que no ens deixin, amb recobrat alè i continguda emoció.		Ara direm el nom que s'escau -i la terra i la pàtria- i direm cada mida amb un esguard ben lúcid. Vindran altres temps de debó a donar-nos ajut i companyia i amb les portes obertes els farem seure a taula i cantarem cançons per tots ben estimades. Com una faula serà, com una gran meravella. A alguns, potser, ens caurà qualque llàgrima.

Sa guiterra
Àngel Ruiz i Pablo

No sé que té sa guiterra,
jo no sé que té a ses cordes,
que tothom qui la sent riu
i a mi me sembla que plora.

Un vesí meu ne té una;
moltes vegades la toca;
quan més alegre ell la fer,
amb més tristesa ella sona!

O ses mans de mon vesí
no saben fer altra cosa,
o sa guiterra està trista,
o és lo meu cor el qui plora.

Menorca (fragments)
Àngel Ruiz i Pablo

Sobre la mar qui allunya de l'Àfrica abrasada
les catalanes costes, mirant vers el llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.

No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;
tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;
de tant com l'han batuda los temporals fortíssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.

La vésseu quan l'envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bé el mestral!
Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.

I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l'enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,
portant-li, amb olor d'algues, perfum de trongerars.

Llavors ho és hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda túnica brodada de mil flors.
El sol tota la daura i ella, gentil, riallera,
escolta el vent i a l'aigua cantar-li sos amors.

A les vuit del matí
Gumersind Gomila

A les vuit del matí tot és lluent,
les finestres, la sorra, les teulades.
Vénen les barques mendicant el vent
amb les veles balderes i encantades.

A les vuit del matí a contra llum,
la mar té bellugors de plata viva,
cada casa del poble ja treu fum
i és un vaivé de coves a la riba.

Es desperta una mica de gregal,
hom parla de la nit i de la pesca
i esmortzen els infants vora el portal
de sardina escaliu i pa amb ventresca.

Els secrets de la terra
(cançó per a Cala Turqueta)
Antoni Taltavull

Verds desigs punxen granís en cancell lluminós,
goig de llum, estels donzells, envegen tan abundós.
Flocalls incògnits du el mar amb el llaç de vent i clarors,
al.legories de faula i escumes de cotó.

Tornada:
Ai puriol petitó, ai ocell que surts a l'alba,
digues a on has vist que queia la fràgil rosada,
que jo vull mirar si du llàgrimes de ma estimada.

Pigellides aburrides voltegen el rocam,
divuit ones divertides canten cançons del mar.
Fila prim la llum als pins una randa de cristalls,
teranyines formidables que el temps ha oblidat.

Tornada: Ai puriol petitó...

Gerres d'or adolla el sol als faldons de la muntanya,
esbartzers de móres dolces donen pessics a l'aire.
Gruen les sargantanes, bel.licoses com espases,
els ocells fan refilades a frec de matinada.

Tornada: Ai puriol petitó...

Bells efluvis plenilunis, politja d'un pur blanc,
pouen dolces amb anís d'un matí de Sant Joan.
Cala Turqueta petita, a tu, qui et poarà,
Cala Turqueta polida, la teva dolça pau?

Tornada: Ai puriol petitó...

Pròxims déus vetlen als freus amb forquilles esmolades
el rocam esquitxa udols amb salivera de llàgrimes.
Les arrels de les auzines mai no seran vinclades,
Tramuntana es baralla amb estols de xucla-pàtries.

Tornada: Ai puriol petitó...

I la platja es fa engranatge, caduf de l'ambició,
pou, amb un falcat d'aranyes, d'aigo-urbanització.
La pluja de les cisternes sols pot tenir un color:
la platja tampoc no és platja amb grans de formigó.

Tornada: Ai puriol petitó...

Romanç de l'autonomia Pere Xerxa
Entre blaus de cel i mar just s'alça una terra aspra, és petita com un puny i closa com una nacra. Ensomnis li enlaira el vent i el vent mateix els hi esclata... El peix beu la llibertat, l'ocell hi neix amb més ales, el brau envest el rocam i en brollen còdols de tanca, i els homes la veritat amb vida i arrels hi llauren.	És una terra petita, per açò nos és més pàtria; és una illa sense brides que navega a la mar ampla. Menorca, com núvol blanc per un cel sens treginada, alça't, que te tens d'alçar contra tantes naus corsàries, contra pirates panxuts, explotadors, meuques, lladres que et xuclen el paradís, que amb gelós amor servaves, per destilar-te'n doblers, corcs de ventres i butxaques, whiskis de baves i fang, greis dels qui es lleven lleganyes a la una del migdia, quan el sol els ulls escanya.	Si som d'una terra seca, no és per manca de llàgrimes; és que sabem que plorant mai no s'han guanyat batalles. Agafem-nos menorquins amb les ungles d'aquella àncora que ens va lligar sempre més a l'illa en nit enllunada, perquè no ens pugui fallir el cor quan Menorca ens ralla: Que el silenci de la veu de pedra i nit sigui llarga oració de llibertat per véncer amb la lluita a l'alba.

Menorca et dec	Ocells de Menorca	Demografia de Menorca	Menorquins
Flora de Menorca	Bolets de Menorca	Atles de Menorca	Concurs Illa de Menorca
Atles històric I	Atles històric II

Menorca, et dec...
	Poesies de Menorca, amb música, acompanyament i veu de Mª Àngels Gornès. LP gravat l'any 1982 Nota: El fons musical de la pàgina Web no hi té res a veure...