Menorca, et dec...
Poesies de Menorca, amb
m˙sica, acompanyament
i veu de M¬ └ngels GornŔs.
LP gravat l'any 1982

Nota: El fons musical de la pÓgina
Web no hi tÚ res a veure...


Mariners sense barca
Pere Xerxa
 
Els qui hem nascut de la mar
tenim per pÓtria una barca.
Hi alenam els temporals
tambÚ les llargues onades,
dols, amors i pietat,
vida verda i vida clara.
Amb el timˇ ben salat
de salobre i de paraules,
d'il.lusions de rem i pals;
amb veles quatribarrades,
antigues, de llibertat,
de vida i vent ben inflades
som mariners d'una nau
de nissaga catalana.
Per la llum certa del far
sabem que el port no nos manca;
per aš˛ sempre avanšam
carreres escumajades
i, tanmateix, enfonsam
llavor de cordes gruixades
en una terra lliscant
sota el cel, sobre les aigŘes.
EscÓlums forts, ferm arjau
i l'obra morta ben blanca,
el nostre camÝ Ús de pau
-rumb d'aut˛noma frisanša
per la nostra identitat-
la nostra proa no talla
mÚs que cops de malvestat,
d'hipocresia... Destrala
fortalor de potentats
i ofega'ls dins l'insondable!

Vella lluita popular,
els teus braons braus com pales,
impulsin el navegar de Menorca,
barca i pÓtria.
Els qui vivim a la mar
tenim per pÓtria una barca.

 

El mercat de les algues
Gumersind Gomila
La sirena d'ulls d'estel
ven algues color de mel,
i la dels ulls de cri
stall
ven algues i ven corall.

La dels llavis de taronja
ven figuretes d'esponja
i la de les galtes sanes
ven perles i porcellanes.

La mÚs alta i mÚs senzilla
ven balenes de cotilla,
la mÚs jove i mÚs distreta
ven somnis per al poeta.

I aquella del coll nevat,
que ho ven tot a mans besades,
ven lletres d'amor trobades
en vaixells que han naufragat...

Les sirenes totes nues,
passen remanant les cues,
i Nept˙ mig somnolent
es passeja amb el trident...

 

Menorca, et dec...
Antoni Taltavull
Menorca,
et dec la paraula, et dec l'amor.
I una senzilla amplÓria del cor.
Menorca, et dec.

Filla d'una mar aventurera,
bessona de la f˙ria
i de la calma. Platja oberta a l'esperanša.
Et vull cantar un regalim de paraules
que per l'escletxa dels llavis vessin cor.

A cau d'orella, petit bressol
amb llinatge de mar blava,
quan el cel Ús post, el cel s'agresola,
i neix la llum d'un floc d'estrelles,
puc sentir com igual que vaixell navegues
amb les veles d'escuma i el timˇ de roc.

La teva presŔncia assenyala
dins del mar, dins del mˇn,
la galta del bes, la flor de l'amor.
PÓtria ˙nica, primera i mare,
bressol Ýntim que serva ma casa blanca
a on tornarÚ de viatges llargs,
d'altres pÓtries, d'un mar dur i fort...

 

Nocturn per a una illa
Pere Gomila

   
Ara, ben plens d'hist˛ria,
carregats de paraules,
direm el nom de cada cosa,
els noms propis tan sols,
no els imposats -pensem-hi!
Ho farem amb amor,
un amor prou fecund per altra banda,
que dura fa molts segles.
Ho farem decidits,
i encara que no ens deixin,
amb recobrat alŔ
i continguda emociˇ.
Ara direm el nom que s'escau
-i la terra i la pÓtria-
i direm cada mida
amb un esguard ben l˙cid.
Vindran altres temps de debˇ
a donar-nos ajut i companyia
i amb les portes obertes
els farem seure a taula
i cantarem canšons
per tots ben estimades.
Com una faula serÓ,
com una gran meravella.
A alguns, potser,
ens caurÓ qualque llÓgrima.

 

Sa guiterra
└ngel Ruiz i Pablo
 
No sÚ que tÚ sa guiterra,
jo no sÚ que tÚ a ses cordes,
que tothom qui la sent riu
i a
mi me sembla que plora.

Un vesÝ meu ne tÚ una;
moltes vegades la toca;
quan mÚs alegre ell la fer,
amb mÚs tristesa ella sona!

O ses mans de mon vesÝ
no saben fer altra cosa,
o sa guiterra estÓ trista,
o Ús lo meu cor el qui plora.

 

Menorca (fragments)
└ngel Ruiz i Pablo
 
Sobre la mar qui allunya de l'└frica abrasada
les catalanes costes, mirant vers el llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.

No en tÚ, casi, de platges: sols tÚ penyals altÝssims;
tota ella Ús pedra viva, tota ella Ús de granit;
de tant com l'han batuda los temporals fortÝssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.

La vÚsseu quan l'envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bÚ el mestral!
Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.

I venš sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l'enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolša lira,
portant-li, amb olor d'algues, perfum de trongerars.

Llavors ho Ús hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda t˙nica brodada de mil flors.
El sol tota la daura i ella, gentil, riallera,
escolta el vent i a l'aigua cantar-li sos amors.

 

A les vuit del matÝ
Gumersind Gomila
 
A les vuit del matÝ tot Ús lluent,
les finestres, la sorra, les teulades.
VÚnen les barques mendicant el vent
amb les veles balderes i encantades.

A les vuit del matÝ a contra llum,
la mar tÚ bellugors de plata viva,
cada casa del poble ja treu fum
i Ús un vaivÚ de coves a la riba.

Es desperta una mica de gregal,
hom parla de la nit i de la pesca
i esmortzen els infants vora el portal
de sardina escaliu i pa
amb ventresca.

 

Els secrets de la terra
(canšˇ per a Cala Turqueta)
Antoni Taltavull
Verds desigs punxen granÝs en cancell lluminˇs,
goig de llum, estels donzells, envegen tan abundˇs.
Flocalls inc˛gnits du el mar amb el llaš de vent i clarors,
al.legories de faula i escumes de cotˇ.

Tornada:
Ai puriol petitˇ, ai ocell que surts a l'alba,
digues a on has vist que queia la frÓgil rosada,
que jo vull mirar si du llÓgrimes de ma estimada.

Pigellides aburrides voltegen el rocam,
divuit ones divertides canten canšons del mar.
Fila prim la llum als pins una randa de cristalls,
teranyines formidables que el temps ha oblidat.

Tornada: Ai puriol petitˇ...

Gerres d'or adolla el sol als faldons de la muntanya,
esbartzers de mˇres dolces donen pessics a l'aire.
Gruen les sargantanes, bel.licoses com espases,
els ocells fan refilades a frec de matinada.

Tornada: Ai puriol petitˇ...

Bells efluvis plenilunis, politja d'un pur blanc,
pouen dolces amb anÝs d'un matÝ de Sant Joan.
Cala Turqueta petita, a tu, qui et poarÓ,
Cala Turqueta polida, la teva dolša pau?

Tornada: Ai puriol petitˇ...

Pr˛xims dÚus vetlen als freus amb forquilles esmolades
el rocam esquitxa udols amb salivera de llÓgrimes.
Les arrels de les auzines mai no seran vinclades,
Tramuntana es baralla amb estols de xucla-pÓtries.

Tornada: Ai puriol petitˇ...

I la platja es fa engranatge, caduf de l'ambiciˇ,
pou, amb un falcat d'aranyes, d'aigo-urbanitzaciˇ.
La pluja de les cisternes sols pot tenir un color:
la platja tampoc no Ús platja amb grans de formigˇ.

Tornada: Ai puriol petitˇ...

 

Romanš de l'autonomia
Pere Xerxa
   

Entre blaus de cel i mar
just s'alša una terra aspra,
Ús petita com un puny
i closa com una nacra.
Ensomnis li enlaira el vent
i el vent mateix els hi esclata...
El peix beu la llibertat,
l'ocell hi neix amb mÚs ales,
el brau envest el rocam
i en brollen c˛dols de tanca,
i els homes la veritat
amb vida i arrels hi llauren.

╔s una terra petita,
per aš˛ nos Ús mÚs pÓtria;
Ús una illa sense brides
que navega a la mar ampla.
Menorca, com n˙vol blanc
per un cel sens treginada,
alša't, que te tens d'alšar
contra tantes naus corsÓries,
contra pirates panxuts,
explotadors, meuques, lladres
que et xuclen el paradÝs,
que amb gelˇs amor servaves,
per destilar-te'n doblers,
corcs de ventres i butxaques,
whiskis de baves i fang,
greis dels qui es lleven lleganyes
a la una del migdia,
quan el sol els ulls escanya.
Si som d'una terra seca,
no Ús per manca de llÓgrimes;
Ús que sabem que plorant
mai no s'han guanyat batalles.
Agafem-nos menorquins
amb les ungles d'aquella Óncora
que ens va lligar sempre mÚs
a l'illa en nit enllunada,
perquŔ no ens pugui fallir
el cor quan Menorca ens ralla:
Que el silenci de la veu
de pedra i nit sigui llarga
oraciˇ de llibertat
per vÚncer amb la lluita a l'alba.

 

Menorca et dec Ocells de Menorca Demografia de Menorca Menorquins
Flora de Menorca Bolets de Menorca Atles de Menorca Concurs Illa de Menorca
Atles hist˛ric I Atles hist˛ric II