Flora de Menorca
(pàgina 1)



Pàgina inacabada, no original.
La vaig construint espipollant per altres pàgines de botànica de la xarxa Internet
Quan disposi de més material l'estructuraré per ecosistemes...

Alzina - Quercus ilex - Encina

L'alzina és un arbre extremadament sofert, capaç de viure damunt una gran varietat de sòls i en condicions sovint força extremes, adaptat als condicionants ecològics del clima mediterrani. Quan se'l deixa créixer, arriba a assolir fins a 20 m d'alçada, amb una capçada ampla i una escorça profusament clivellada. Les fulles són persistents, més aviat endurides, peludes per sota i amb els marges generalment dentats.

A recés d'aquesta planta es desenvolupen complexes i ufanoses comunitats biològiques. Al sotabosc de l'alzinar, hi creixen un gran nombre d'arbusts que en condicions naturals el converteixen en pràcticament impenetrable.


Ullastre - Olea europaea sylvestris - Acebuche

Arbre originari del qual deriva la popular olivera, varietat extensament cultivada al llarg de tota la regió mediterrània. Sovint de forma arbustiva, l'ullastre es distingeix pel seu aspecte tortuós i perquè presenta espines al brancatge.

A diferència del seu parent cultivat, les fulles -que es mantenen durant tot l'any- es caracteritzen perquè són força més petites i el fruit és més eixut. Les flors, que apareixen entre els mesos de maig i juny, són blanques i menudes, i estan agrupades en ramells.


Pi blanc o mediterrani - Pinus halepensis - Pino mediterráneo

Arbre perennifoli de tamany mitjà (fins a 20 m d'altura) i capçada esclarissada. Les fulles, aciculars i agrupades de dos en dos, són primes i poc endurides, i allarguen de 6 a 10 cm. Les pinyes, els fruits de l'arbre, són estructures còniques d'aspecte esquamós, que amiden de 8 a 12 cm i tenen el peduncle corbat cap a la branca d'on surten. Creixen abundosament per la capçada, ja sigui aïlladament o en grups de 2 o 3.

Si bé sembla que el pi blanc tenia en els seus orígens una distribució poc o molt relicta a la franja litoral i als indrets amb sòls més magres, la regressió del bosc autòcton i l'acció de l'home han afavorit la seva expansió, de tal manera que en l'actualitat constitueix l'espècie arbòria més abundant a Menorca.


Garballó - Chamaerops humilis -

Planta de caire exòtic i aspecte inconfusible, únic representant a Menorca del grup de les palmeres. El tronc és cilíndric i de baixa alçada, al capdamunt del qual hi creixen les fulles. Aquestes tenen una forma semicircular de prop d'1 m de diàmetre, i estan profusament dividides en segmentacions rígides d'uns 20 cm de longitud. El pecíol és força més llarg que la part palmada de la fulla i es troba proveït d'agullons punxants.

En créixer l'arbre i marcir-se les fulles, el tronc va quedant recobert per les bases foliars, les quals protegeixen l'estructura i li donen un caire fibrós. Els fruits o dàtils maduren a la tardor, i són més aviat ovalats -amb un diàmetre de fins a 4,5 cm- i d'un color bru vermellós.

A Menorca el trobam a la zona pròxima a Cala Morell


Estepa blanca - Cistus albidus -

Arbust característic de les brolles de terra baixa. Entre els mesos d'abril i juny, època en què la planta floreix, el seu aspecte esdevé pràcticament inconfusible. Els pètals, ràpidament caducs i com fets de paper de seda rebregat, són d'un rosa molt cridaner. La part central de la flor, allà on es troben els estams, és de color groc. Passat el temps de la floració, s'identifica perquè té les fulles -de forma lanceolada- d'un verd esblanqueït, vellutoses, mancades de peciol i amb 3 nervis principals.

Aquesta espècie, que no supera el metre d'alçada, es troba molt estesa per tota la regió mediterrània i de vora mar, on acostuma a formar comunitats arbustives al costat del garric, el romaní i altres tipus d’estepes



Socarrella - Astragalus


Daphne rodriguezzi


Socarrell - Launaea cervicornis


Lliri blanc - Pancratium marittimum


Senecio rodriguezzi


Arbocera - Arbutus unedo - Madroño

Arbret de poca alçada -entre 1m i 5 m-, d'aspecte esclarissat i sovint en estat arbustiu. Les seves fulles persistents, lluents i coriàcies, tenen el marge lleugerament dentat i es caracteritzen pel fet de presentar la part més ampla acostada a l'extrem distal. Les flors, de color blanc i forma de petit calze, apareixen entre els mesos d'octubre i gener, i es disposen en ramells penjants al capdamunt de les branques. D'aquestes estructures florals en sortiran les cireres d'arboç, rodones i de pell granelluda, que assoliran la maduritat i un ufanós color vermell amb la nova floració. Els seus fruits constitueixen durant l'hivern un bon reservori d'aliment per a molts animals que viuen dins del bosc.


Pàgines de flora menorquina:

1

2

3

4

5

 

Menorca et dec Ocells de Menorca Demografia de Menorca Menorquins
Flora de Menorca Bolets de Menorca Atles de Menorca Concurs Illa de Menorca
Atles històric I Atles històric II