Flora de Menorca
(Pàgina 2)



Cascall marí - Glaucium flavum

Planta de règim biennal (completa el seu cicle al segon any), de naturalesa herbàcia i amb una alçada que arriba fins als 70 cm. Es reconeix bé per les seves flors solitàries i grosses -surten entre els mesos d'abril i juliol-, d'un groc lluent i amb quatre pètals situats de forma creuada i que s'originen en dos nivells diferents. Les fulles, molt piloses, gruixudes i d'un verd glauc, tenen els marges sinuosos i el seu aspecte és com arrugat.

Mostra una certa preferència pels indrets poc o molt nitròfils, especialment en pendents i replans ran de mar, sovint damunt de sòls sorrencs i força magres.


Cistus salvifolius

Planta arbustiva de fins a gairebé 1 m d'alçada, que s'estén per gran part de la terra baixa i zones muntanyoses de clar domini mediterrani, sobretot en terrenys silícics. Conjuntament amb altres espècies, forma atapeïdes comunitats de brolles que sovint creixen esponeroses en sectors on l'alzinar ha estat destruït pel foc o altres causes igualment traumàtiques.

Les fulles, de forma més aviat ovada, són molt petites i arrugades, amb un gran nombre de nerviacions que dibuixen una mena de cel.les dins seu. Les flors apareixen abundosament entre els mesos de maig i juliol, i amiden entre 4 i 5 cm d'amplada. Tenen 5 pètals i són de color blanc, amb una gran quantitat d'estams grocs que destaquen esplendorosament a la part central.


Erica arborea - Bruc ...

Arbust d'entre 1 i 3 m d'alçada, que creix als terrenys silícics on estructura comunitats de brolles conjuntament amb les estepes i altres espècies arbustives.

Les seves fulles són especialment petites (entre 3 i 4 mm) i de forma lineal, i es desprenen de la planta amb facilitat. Les flors, també menudes i d'aspecte de campaneta, poden ser blanques o rosades, i es troben agrupades en olorosos ramells al llarg d'unes tiges de creixement clarament vertical i cobertes de pilositats.

Es tracta d'una espècie que pot viure en sòls relativament magres, als quals s'arrapa desenvolupant una rabassa molt gruixuda que tradicionalment ha estat utilitzada per a la fabricació de petits estris.


Muscari comosum - Coll de colom


Om - Ulmus minor

Es tracta d'un arbre de capçada densa i forma poc o molt arrodonida, que pot assolir grans alçades (més de 30 m) i edats centenàries (fins a 600 anys). Allò que més l'identifica, però, són les seves fulles, aspres al tacte, de nervis paral.lels i marges dentats. De manera característica, la part proximal del limbe és marcadament asimètrica a banda i banda d'un peciol molt curt.

En els últims anys els oms han estat atacats per la grafiosi, malura que ha causat la mort d'un gran nombre d'exemplars. La seva fusta és força apreciada, ja que és molt dura i resisteix bé la humitat.


Pinetell - Lactarius deliciosus

Bolet de color taronjós, amb zones més fosques que a la part superior del barret es disposen en forma de cercles concèntrics. De sota, les làmines, que són molt delicades, sovint presenten taques verdoses quan queden macades. Pel que fa a la mida, pot créixer considerablement, en ocasions pot arribar a tenir més d'un pam de diàmetre.

Aquesta espècie es fa a les pinedes de pràcticament tot el territori, llevat de les zones d'alta muntanya. L'època en què se la troba varia entre els mesos de setembre i desembre, sempre en funció de les pluges caigudes a finals d'estiu i durant la tardor. A Catalunya, amb una forta tradició boletaire, el pinetell és una de les espècies més buscades per aquells que surten al bosc amb un cistell sota el braç.


Cireretes del Bon Pastor o de Betlem - Ruscus aculeatus

Bonica planta arbustiva de fins a 120 cm d'alçada. La principal singularitat d'aquesta espècie és que el que semblarien les fulles són en realitat tiges aplanades i acabades en punxa, que adquireixen l'aspecte d'elements foliars. Aquestes falses fulles tenen una forma lanceolada i amiden de 2 a 3 cm. Les fulles vertaderes fan entre 3 i 4 mm i es desprenen de seguida de la tija. En arribar el mes de maig, apareixen a la part central de les falses fulles unes diminutes flors que donaran lloc a uns fruits també molt característics, rodons i de la mida d'un pèsol, d'un vermell intens.

Pel que fa als indrets on viu, hom la troba als alzinars, i zones de garriga.


Vidriella - Clematis flammula

Planta lianoide que es fa a les bardisses, als marges i a les zones de garriga i alzinar. Pot assolir fins gairebé 5 m de llargada, i creix arrapada a altres espècies veïnes amb el suport de les seves fulles perennes i compostes, formades a la vegada per folíols allargats i amb els marges sencers. El tronc, tot i que lignificat, és massa prim per sustentar l'estructura de la planta.

Floreix entre els mesos de juny i agost, època en què les seves aromàtiques flors blanques destaquen entre el verd homogeni de les zones arbustives que ja han acabat el seu període de floració. Els pètals, en nombre de quatre, són llargs i prims, i envolten un seguit d'estams d'un color groc pàl.lid. De cada flor, en surten diversos fruits de forma allargada i amb l'extrem cobert d'uns pèls sedosos, la qual cosa ajuda que el vent els pugui dispersar amb més facilitat.


Pàgines de flora menorquina

1

2

3

4

5