Durant els cursos 1989/90 i 1990/91 vaig coordinar l'edició d'una revista escolar de divulgació científica per a alumnes del cicle superior de l'Ensenyança General Bàsica (12 a 14 anys). La revista duia per títol "El Setciències", tenia periodicitat trimestral i hi vaig col.laborar amb algun article més o menys original, que he volgut recuperar en aquesta secció:

• Comparant masses. Desembre de 1989 (nº 3)
• El Sistema solar i la proporcionalitat. Març de 1990 (nº 4)
• Diferències horàries. Juny de 1990 (nº 5)

El calamar gegant, que és el més massiu de tots els invertebrats, pot superar les 4 tones (una tona = 1.000 kg). Aquesta massa no es fa gaire enfora de la que pogueu tenir els 120 alumnes de cicle superior, tots junts.

Els més massius dels animals terrestres actuals són els elefants. Els exemplars més grans poden fer prop de 10 tones (10.000 kg). Els quasi 400 fillets del nostre col.legi no pesarien gaire més que un sol exemplar. Dos elefants ben constituïts pesarien bastant més que tots els fillets i mestres junts.

El més gran dels animals terrestres que mai han existit són uns dinosaures (Brachiosaurus) que probablement pesaven unes 80 tones. Açò equivaldria al pes de tots els alumnes del Centre juntament amb les seves famílies (pares, mares i germans).

Però, l'animal més gran que existeix, i que probablement hagi existit mai, és la ballena blava de les aigües antàrtiques. Un sol exemplar pot arribar a les 190 tones (190.000 kg), massa que probablement supera la de tota la gent de Ferreries (he comptat 3.700 persones amb un promig de 50 kg).

Més massius són encara els arbres més grossos. Les sequòies de Califòrnia poden sobrepassar les 1.000 tones (un milió de kg). Es creu que la sequòia "General Sherman" del Parc Nacional pesa unes 2.000 tones. Dues grans sequòies pesen més que tota la població de Menorca.

Passem a les construccions i enginys humans.

La torre Eiffel té una massa de 8.000 tones, quatre vegades la del major ésser viu.

Un transatlàntic gran pot tenir una massa equivalent d'unes 50.000 tones i els majors portaavions passen de 80.000 tones (dues vegades la massa de tota la població balear). Encara més grans són els petrolers, el major dels quals pesa més de 500.000 tones.

Un gratacels molt gros pot pesar 1 milió de tones, aproximadament la meitat de la massa de tots els espanyols.

La Gran Piràmide d'Egipte té una massa estimada en 6.300.000 tones (més de tres vegades la massa de tots els espanyols). Però, la més massiva de les construccions humanes és la Gran Muralla xinesa, construïda, reforçada i millorada al llarg de 17 segles. La seva massa es calcula en 1.500 milions de tones (1,5 bilions de kg). Aquesta massa és 240 vegades més gran que la de la Gran Piràmide i unes 6 vegades més gran que la massa de tota la Humanitat.

La Gran Muralla, comptant totes les ramificacions, té una longitud de 6.300 km; en promig arriba als 9 m d'alçada i 10 m de gruix. El seu pes és més de 6 vegades el de tota la Humanitat.

Sempre que he d'explicar el Sistema Solar als meus alumnes, començo dient que la representació gràfica que tenen al llibre és molt errònia per la desproporció de les distàncies i grandàries planetàries. A veure si us puc convèncer.

Per simplificar les coses, només ens fixarem en la Terra, la Lluna, el Sol i Plutó, que és el planeta més llunyà (al menys dels coneguts fins ara). Els diàmetres i distàncies reals entre aquests astres són les següents:

Bé, doncs, tenint en compte aquestes dades, passem a construir una representació del Sistema Solar, tot guardant les proporcions. Comencem per dibuixar la Terra amb una grandària de 1 cm de diàmetre. Sabeu on haurem de dibuixar la Lluna? A 30 cm, és a dir fora del llibre de text, si aquest no és una mica gran. I el Sol? El seu diàmetre haurà d'amidar més de 1 metre (109 cm) i l'haurem de dibuixar a 117,22 m, una distància més gran que la longitud d'un camp de futbol. Però això no és tot. Plutó l'haurem de representar a més de 4,5 km.

Resumint: Si volem que la Terra tengui 1 cm de diàmetre, el llibre haurà d'incloure un póster desplegable de 4,5 km per representar el Sistema Solar fins a Plutó, amb proporcionalitat.

Provem a reduir les dimensions: Si comencem dibuixant la Terra amb un diàmetre d'un mil.límetre, Plutó encara estarà situat a una distància de 463 m del Sol.

Provem, finalment a dibuixar la Terra amb un diàmetre de d'una dècima de mil.límetre, en el límit del que és visible sense aparells òptics. Fent els càlculs corresponents, comprovarem que el Sol amidarà poc més d'un cm i la distància fins a Plutó serà de 46,3 m.

Podem imaginar que el Sistema Solar ocupa una extensió semblant a un camp de futbol, on el Sol ocupa el centre del terreny de joc, amb una grandària d'un cm. La Terra volta a 117 cm de distància i les seves dimensions la fan quasi imperceptible. La Lluna, invisible al nostre ull, dóna voltes al nostre planeta a 3 mm de distància. I Plutó passa ran de les porteries, amb unes dimensions també impercetibles al nostre ull. El camp de futbol sembla un desert. Fins i tot el planeta més gran, Júpiter, té un diàmetre que no arriba a 1 mm (encara que li falta ben poc).

A fi de fixar convenientment quan comença i acaba la rotació de la Terra, es pren com a referència el moment en el qual els raigs solars cauen quasi perpendicularment (quan l'ombra és mínima) sobre la superfície d'un punt determinat de la Terra. Aquest moment se l'ha anomenat migdia o dotze del matí. Però els raigs solars no cauen perpendicularment sobre els punts de la Terra en el mateix instant, sinó successivament, a mesura que gira el planeta. Per això hi ha variació horària entre els diferents llocs del món.

L'home ha dividit el temps de rotació de la Terra en 24 intèrvals anomenats hores, que es corresponen amb 24 fusos horaris o zones geogràfiques de la Terra on "oficialment" és la mateixa hora. Així, a tot l'estat espanyol, amb l'excepció de Canàries, utilitzam la mateixa hora, encara que, evidentment, els raigs solars no cauen amb la mateixa inclinació a tots els punts d'Espanya en el mateix instant. Per posar un exemple: el Sol no surt al mateix moment a Ferreries que a Madrid, ni es pon alhora, ni el migdia és simultani.

Tots sabeu que Menorca és la Terra més oriental d'Espanya i, per tant, la primera on es fa clar. Concretament, Es Castell és el primer poble d'Espanya que veu el Sol. Després, amb molt poca diferència, el veuen Maó, Sant Lluís i, successivament, Alaior, Fornells, Es Mercadal, Ferreries i Ciutadella. Però, us heu aturat mai a pensar quina és la diferència horària "natural" (no oficial) entre Es Castell (el poble més matiner d'Espanya) i el nostre poble de Ferreries) I, en qualsevol cas, sabeu com la podem calcular?

Primer necessitam saber quant amida el paral.lel 40º N, que és el que passa per damunt Menorca. Es pot calcular per trigonometria, però com que nosaltres no em sabem, us proposo de fer-ho així: Agafeu una bolla del món i, amb un cordell, amideu l'equador i el paral.lel que passa per damunt Menorca. Després, recordant que l'equador té una longitud real de 40.000 kms, podeu fer una regla de tres. Si ho feu bé, arribareu al resultat de que el paral.lel 40º té una longitud de 30.000 km (per ser exactes, a jo m'ha donat 30.640 km).

Doncs bé: Aquesta és la distància que recorre el Sol en 24 hores a la nostra latitud. Ara només cal saber la distància d'Es Castell a Ferreries i tornar a fer una regla de tres. Però abans una observació: sols ens interessa la distància en la direcció est-oest, que és la responsable de les diferències horàries. Mirant un mapa he calculat que deu ser d'uns 25 km.

Fent la corresponent proporció (o regla de tres) s'arriba al resultat de que, a Es Castell, el Sol surt (i es pon) 70,5 segons abans que a Ferreries. Dit d'una altra manera: la diferència horària entre el poble més matiner d'Espanya i Ferreries és una mica més d'un minut.